Amb la nostra roba i la nostra forma de portar-la, ens comuniquem amb l’entorn, a aquells que ens miren els hi diem com som , què ens agrada, què fem, etc.

A finals dels anys 70 i als anys 80, a Catalunya, amb la fi de la Dictadura, tothom va poder vestir-se de la forma que volia, o si més no, podia intentar-ho i reivindicar-ho. Durant més de 40 anys s’havien imposat unes normes sobre com podies vestir (en la majoria dels casos no escrites però seguides per tothom). Durant tots aquells anys, sortir de la norma podia significar multa o repressió. Per la televisió, el cinema i la premsa feia anys que veiem la manera de vestir en altres països i de diferents grups urbans i socials. El turisme portava a aquesta gent «diferent» als nostres carrers, però nosaltres, sobretot els que vivíem en ciutats petites, no podíem imitar-los.

Els anys de l’anomenada «Transició espanyola» van portar, d’entre moltes altres coses, la possibilitat d’explicar-nos amb major llibertat. Durant aquest taller ens fixarem en com vestia la gent comuna i intentarem definir trets de la seva vestimenta comparant-los amb els de l’actualitat.

L’estructura del taller és una presentació de conceptes amb fotografies de l’època, una visita per veure peces de roba i complements originals conservats al Museu Tèxtil i una dinàmica de joc de rol per grups de nois i noies.